l'atrotinat club de country de John Doe i els Sadies

A la prehistòria, quan la gent comprava cassetes a les benzineres i els supermercats per a amenitzar els seus viatges, sempre trobaves un d'aquests recopilatoris de Grans clàssics del country interpretats per cantants tan impersonals, amb unes versions tan esterilitzades, que eren perfectes per a escoltar en el cotxe o en la consulta del dentista. Pur fil musical, un dels pitjors símptomes de la decadència d'un gènere. Per això és alarmant que Country Club, l'esperada reunió de John Doe i The Sadies, evoqui aquestes sensacions.

Perquè alguna cosa falla quan les millors i més apassionades cançons del disc no són precisament les versions de clàssics compostos o popularitzats per Merle Haggard, Tammy Wynette, Roger Miller, Patsy Cline, Willie Nelson, Johnny Cash, Porter Wagoner, Kris Kristofferson i Hank Williams, entre d’altres, sinó les noves creacions de The Sadies (els instrumentals entre el hillbilly i el bluegrass The Sudbury Nickel i Pink Mountain Rag i la balada Before I Wake) i de Doe (It Just Dawned On Me, coescrita amb Exene Cervenka, la seva ex companya al grup X). Justament aquí podeu veure aquesta darrera cançó:

És Country Club un mal disc? No, si vols escoltar un àlbum escrupolosament ortodox i proper al countrypolitan més innocu. No, si assumeixes que Doe no posseeix la veuarra requerida per a algunes d'aquestes cançons i que el recolzament de la banda canadenca és poc enèrgic. No, si acceptes que les versions es quedin en apunts mel·liflus que no aconsegueixen ni de lluny acostar-se a les originals (el que fan amb el Night Life i el Help Me Make It Through The Night no té nom).

En cas contrari, fes-te amb Dave Alvin And The Guilty Women.

M'ho agrairàs.