Vols pistes? Ja les tens des de la primera cançó: For Beginners, conduïda per la veu i la guitarra acústica, ens remet al Buddy Holly més càndid i naíf o, si ho prefereixes, al Jonathan Richman dels bons temps, quan no s'obstinava a destrossar el castellà. Tot un clàssic: així és M. Ward. Saltem al cinquè tema i el cercle es tanca: una excel·lent i delicada versió del Rave On del desaparegut noi de les ulleres amb Zooey Deschanel (la seva parella al grup She And Him) en els coros.
Hold Time (4AD, 2009), el nou àlbum de Ward, és el Sant Grial que tots estàvem esperant: la prova definitiva del seu talent com autor, a l'altura dels grans genis dels cinquanta i dels seixanta, amb una sensibilitat que entronca amb el classicisme sense semblar retro. Totes les seves cançons semblen (són) hits, amb unes tornades perfectes i enganxoses –sí, com les de Never Had Nobody Like You i To Save Me–, la quintaessencia del pop i del rock'n'roll... i del folk, el country, el blues i el que se li posi a tir.
Es nota que a Ward li agrada divertir-se: es disfressa de Johnny Cash per cavalcar en el country Fisher Of Men, mira de tu a tu a Joe Henry a Blake's View, es posa eteri a la bella Hold Time, treu el bluesman rural que duu dins en l'acústic i ortodox One Hundred Millions Years, busca la intensitat dramàtica amb picades d'ullet a l’estil de les produccions de Phil Spector a Stars Of Leo i troba la bellesa en la senzillesa de Shangri-La.
I cal parlar de les versions? Aquí tenim una altra prova que el seu regne no és d'aquest món: Ward aconsegueix la proesa de fer irreconeixible el cèlebre Oh Lonesome Me de Don Gibson ralentint el ritme, en un impressionant duet amb Lucinda Williams, i de convertir la balada crooner de Frank Sinatra I'm A Fool To Want You en un instrumental conduït per una guitarra elèctrica amb aires western.
Els qui vam pensar que el seu projecte She And Him va ser injustament ignorat en les llistes del millor de 2008, solament desitgem que amb el seu nou treball com a solista M. Ward aconsegueixi les lloances que es mereix.
I si voleu saber com sona, aquí teniu un parell de vídeos. El primer pertany a la cançó Hold Time del nou àlbum.
L’altre és Fuel For Fire, interpretat en directe en el programa de televisió de Jools Holland.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada